Història

                                                    

 


La llarga etapa de més de quatre segles durant la qual les terres meridionals del que avui és Catalunya acolliren una societat i unes formacions estatals musulmanes constitueixen la veritable prehistòria de la Floresta i el seu avantpassat més immediat, el lloc de Castellots.

Des d’un punt de vista de població, aquesta àrea era caracteritzada als fronts àrabs com un territori fronterer, especialment exposat als atacs de l’enemic feudal, i necessitat de protecció per part del poder públic andalusí que, per tal d’assegurar una mínima infrastructura defensiva, hauria acordat mesures fiscals adients per tal de promoure la construcció de petites torres.

Gràcies a les campanyes dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona, es trencà el sistema de protecció islàmic amb la conquesta de Lleida (1149). Seguint els pactes duts a terme l’any 1118 entre els dos cabdills cristians, el repartiment de les terres guanyades als sarraïns era a terceres parts, una de reservada al comte d’Urgell, branca feudal, i dues parts per al comte de Barcelona.

Com a resultat d’aquest pacte, una part de Castellots, juntament amb la vila d’Arbeca, passà a ser de la casa d’Urgell, mentre que les Borges Blanques amb l’altra part del terme passaven a ser de Barcelona.

L’any 1217 s’establien capítols matrimonials entre Agnès de Torroja, senyora de la baronia d’Arbeca, i Joan Ramon Folc de Cardona, i començava així la presència d’aquest important llinatge al senyoriu arbequí.

 




Porta amb l’escut de l’àguila

Beatriu de Cardona maridà Ramon Cornell i de Luna, senyor de la baronia d’Alfajarín, i el 4 d’agost de 1375 traspassen territoris de la seva propietat, entre els quals es troba la baronia d’Arbeca, al noble Jaume Roger de Pallars.



 

D’entre els grans llinatges catalans, el dels Cardona fou, possiblement, el que amb major fervor s’adherí a la nova dinastia dels Trastàmara, entronitzada a la Corona d’Aragó de resultes del compromís de Casp.

S’inicià una línia política d’incondicional ajuda a la monarquia que els seus successors haurien de seguir.

Pel que fa a la presència d’aquesta família al Principat, al segle xvi, els Cardona eren, de lluny, els principals terratinents i senyors territorials. Entre aquestes propietats, hi havia la luxosa fortalesa d’Arbeca i el palau situat a l’indret, ara anomenat la Floresta i fins llavors dit Castellots, part comtal on trobem una important massa forestal i una reserva per a la caça i una mena de jardí per al lleure dels senyors i dels seus convidats.

El sostre

L’any 1569 es procedí a arranjar els interiors mitjançant la instal·lació d’un dels elements més singulars i valuosos del castell: els sostres d’embigat i d’entrebigat cobert amb planxes de guix.

 

 



Al segle xii s’imposa un canvi d’orientació en produir-se el relleu al capdavant de la baronia; així, el dia 7 de desembre de 1652, l’hereva dels Cardona, Caterina d’Aragó i Folc de Cardona i Sandoval-Rojas i Juan Francisco Tomás de la Cerda, vuitè duc de la casa Medinaceli, atorguen capitulacions matrimonials a la ciutat de Lucena (Còrdova) i el dia 5 de gener de 1653 contrauen matrimoni.

 




A començaments del segle xviii, assistim a dos esdeveniments importants per a la història local: d’una banda, s’extingeix el nucli de població de Castellots, destruït l’any 1707 arran de la guerra de Successió i, d’altra banda, es produeix el desmembrament de la baronia d’Arbeca i l’aparició d’una nova família com a senyors de la Floresta.